La construcció de diverses lectures sobre la Setmana Tràgica. Les instàncies anarquistes i anarcosindicalistes a Barcelona i la revolució política / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


En: 133966 La Setmana Tràgica : motius i fets. Móra la Nova : Institut Ramon Muntaner, 2011. p. 55-74

Catalanisme Federal al segle XIX : nacionalisme i independentisme / Pere Gabriel Sirvent; Sinòpsi d'Ernesto Vilàs Galindo
Gabriel i Sirvent, Pere


En: L'Ordit : l'anuari del CREM. Santa Perpètua de Mogoda, núm. 8 (desembre 2020), p. 14-26 : il. (Monogràfic) 

Obrers i sindicats al segle XIX, fins els anys de la Primera Guerra Mundial / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


En: 207819 Clase antes que nación : trabajadores, movimiento obrero y cuestión nacional en la Barcelona metropolitana, 1840-2017. Vilassar de Dalt : El Viejo Topo, [2017]

Quan el franquisme va perdre la universitat : el PSUC i el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (curs 1965-1966) / Andreu Mas-Colell, Pau Verrié (coordinadors) ; Albert Corominas, Pere Gabriel, Joan Clavera, Esteve Lamote de Grignon, Salvador Jové



Barcelona : Editorial Base, 2021
176 p. ; 24 cm (Base històrica, 171) 
ISBN 9788418434471

L'any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemblea al convent dels caputxins de Sarrià, coneguda també anys després com "la Caputxinada". Era el resultat d'anys de lluita per la democràcia des de la universitat, i va ser l'esperó per a l'establiment de la Taula Rodona que, per primera vegada des de la Guerra Civil, unia en un ens de coordinació tota l'oposició democràtica. El PSUC sortia així de l'isolament a què havia estat sotmès fins aleshores per les altres forces polítiques. Cinc anys més tard es va constituir l'Assemblea de Catalunya, de la qual celebrem aquest any el 50è aniversari, com a culminació del procés d'unitat de les forces democràtiques. Cinquanta anys més tard, els set militants que constituïen el Comitè d'Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses, es van retrobar i van decidir fer conjuntament una reflexió política sobre aquell període, el que va representar l'SDEUB i el paper que hi va tenir el PSUC, com estava estructurada i treballava l'organització universitària i les relacions que tenia amb la direcció del Partit. El Sindicat Democràtic va sobreviure fins al 1968, sotmès a una repressió constant i intensa. Tanmateix, les organitzacions franquistes no van tornar a ocupar la universitat catalana i aquesta, socialment i culturalment, va esdevenir territori democràtic. (Editorial).

Republicans catalans del segle XIX : Espanya i nació a Catalunya / Pere Gabriel (ed.)



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020
333 p. : il. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 479) 
Bibliografia.
ISBN 9788498837834

En aquest llibre, el lector es trobarà davant d'una visió àmplia i renovada de set personalitats republicanes del Vuit-cents, en algun grau federals i catalanistes, que, usualment, han estat si no ignorades, sí presentades sota uns clixés que n'han esbiaixat i banalitzat la imatge. És el que succeí amb el liberal revolucionari i demòcrata Juan Antonio Llinàs; l'historiador i intel·lectual Salvador Sanpere i Miquel; el dibuixant i pintor de clares ressonàncies socials Josep Lluís Pellicer; el periodista de trajectòria inabastable Josep Roca i Roca; l'esforçat regeneracionista i introductor de novetats culturals parisenques Pompeu Gener; Josep Maria Vallès i Ribot, aplanat sota les interpretacions que -a banda i banda- han negat la pulsió catalanista del federalisme pimargallià, i, finalment, un personatge "desheretat de la memòria", Sebastià Sunyer, un dels torturats de Montjuïc el 1896. Si l'adjectiu no estigués tan gastat, podríem dir que, pròpiament, som davant d'una petita llista d'heterodoxos que no acabaren mai de ser acceptats per l'oficialitat dominant de l'època, ni tampoc per la de l'esquerra, en què tots ells se situaren. (Editorial).


Conté:
- 207887  Roca i Vernet. Jordi. Juan Antonio Llinàs (1789-1854) : de liberal revolucionari a demòcrata federal.
- 207888  Pomés i Vives. Jordi. El Savi Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) : republicà, socialista, federal i catalanista benvolent.
- 207889  Peralta Ruiz. Gemma. Josep Lluís Pellicer (1842-1901), entre Barcelona i Madrid.
- 207890  Colom i Bussot. Juli. Josep Roca i Roca (1848-1924) : pàtria i màtria o Catalunya, vantguarda d'Espanya.
- 207891  Vall Ontiveros. Xavier. Pompeu Gener (1848-1920) : regeneracionisme i nacionalisme català.
- 207892   Josep Maria Vallès i Ribot (1849-1911) : catalanisme i ruptures internes del federalisme espanyol .
- 207893  Fernández Gómez. Francisco de Paula. Sebastià Sunyer i Gavaldà (1863-1939) : un desheretat de la memòria (testimoni de la Catalunya sense pàtries).

Història política i associativa d'Amer (1875-1936) : un exemple: Juan Gultresa / Ma. Àngels Pujol Gonzalo ; pròleg de Pere Gabriel
Pujol Gonzalo, M. Àngels


[Amer] : Ajuntament d'Amer, DL 2005
223 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.

Abans del congrés de Sants : Barcelona, entre la Rosa de Foc i la construcció de la CNT / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 26 (2019) , p. 15-28
Textos de les sessions del curs: La Rosa de Foc : obrerisme i moviments sindicals a Barcelona durant el primer terç del segle XX (1909-1936) organitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per commemorar el centenari de la vaga de la Canadenca. Volum editat per Teresa Abelló. Notes a peu de pàgina.

Perifèries de Barcelona, 1850-1950 : unes taules -fragmentàries i a mig fer- i un comentari / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Agora: revista de historia local. [Santa Coloma de Gramenet], núm. 9 (Junio 2004), p. 163-272
Monogràfic: "El Cinturón rojinegro: radicalismo cenetista y obrerismo en la perifería de Barcelona (1918 - 1939)".

Fernando Garrido Tortosa: Agitació i escriptura política. La pulsió cooperativista / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2019
96 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 32) 
Bibliografia. Apèndixs documentals.
ISBN 9788490349045

Fernando Garrido Tortosa (Cartagena, 1821-Còrdova, 1883) fou un polític demòcrata i republicà federal espanyol que es proclamà socialista. Escriptor d'una extensa obra progressista, anticlerical i lliurepensadora, fou, també, un dels principals i més influents propagandistes del cooperativisme a Espanya i molt especialment a Catalunya al segle XIX, arran de la visita que feu a Manchester i en què conegué l'obra dels Pioneers of Rochdale. La seva reiterada implicació en les principals conspiracions revolucionàries antimonàrquiques el dugué a romandre sovint a la presó i a l'exili i, de retruc, a conèixer i formar part de les principals avantguardes demòcrates i revolucionàries europees del moment, al costat de personatges com els italians Mazzini i Garibaldi, l'hongarès Kossuth, els francesos Ledru-Rollin i els germans Reclus, o el rus Bakunin. La importància de les relacions de Garrido amb el republicanisme i el cooperativisme catalans ha estat sovint recordada, però no ha comptat amb cap estudi específic. Al costat de la valoració de Fernando Garrido en tant que historiador, publicista i polític republicà federal, sens dubte un dels principals personatges del vuit-cents, aquest llibre pretén posar de manifest la seva contribució fonamental al cooperativisme i també a la cultura republicana i obrerista catalanes. (Editorial).

Pi y Margall y el federalismo popular y democrático : el mármol del pueblo / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 49-68 (Dossier: Historias individuales e historia social) 

La comprensió del fort impacte social popular de Pi i Margal exigeix fixar l'atenció en la construcció d'una imatge i una iconografia pimargallianes determinades, d'àmplia difusió al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta del segle XIX. Pi va aparèixer llavors com el referent màxim d'una de les cares de l'esquerra espanyola, potser la més doctrinaria i severa. Al seu torn, l'anàlisi de la importància del referent barceloní permet destacar la persistència del seu substrat ideològic romàntic i positivista, que estarà a la base de la gran incidència del federalisme pimargallanià als debats sobre el regionalisme i sobre la configuració d'una cultura política liberal democràtica.

Dones silenciades. El llegat de Sor Eulària Anzizu (1868-1916) al monestir de Pedralbes / a cura de Carme Aixalà, M. Carme Bernal i Anna Castellano-Tresserra ; introducció de Pere Gabriel



Barcelona : Ajuntament : Institut de Cultura : Reial Monestir de Santa María de Pedralbes, 2018
214 p. : il. ; 25 cm
ISBN 9788491561552

La Mercè era la filla única dels Anzizu Vila, família emparentada amb els Bacigalupi i els Girona. Autodidacta, es va relacionar amb els familiars materns, l'Eusebi Güell i la seva esposa Isabel López (filla dels marquesos de Comillas) i va passar l'adolescència en els entorns culturals d'aquestes famílies mecenes. A l'edat de 20 anys, va prendre la decisió d'abandonar el "món material", "d'abandonar la Pàtria", com ella deia, per viure en un món "espiritual" i ingressava al convent de clarisses de Pedralbes. Les seves inquietuds van motivar una activa participació com a poeta en cercles literaris de la Renaixença. Així, la vàlua com a escriptora li va ser reconeguda pel mateix poeta Jacint Verdaguer. Mercè Anzizu posseïa una sòlida formació intel·lectual i un fort esperit crític ben inusual entre els joves de l'època. Va tenir l'oportunitat de viatjar per Europa i de conèixer els paisatges de la Itàlia franciscana, llocs que li van produir una forta impressió espiritual. En el mateix moment de veure reconeguda la seva tasca poètica -publicava sovint composicions a la premsa-, aconsellada per qui va ser el seu director espiritual i mentor Jaume Collell, va professar al Monestir de Pedralbes. La labor incansable al convent, així com el seu rigor intel·lectual, van motivar una intensa tasca d'arxivera, historiadora i de gran coneixedora del patrimoni monumental. No va deixar mai d'escriure poesia, per bé que els volums Poesies (1919) i Santa Clara d'Assís. Llegendari franciscà (1928) van ser publicats després de la seva mort. Així mateix, va escriure biografies de personatges religiosos i va traduir obres franciscanes. La intensa obra d'arxivera i d'historiadora va quedar recollida amb la ingent tasca de classificació de l'arxiu històric del Monestir de Pedralbes i, posteriorment, en la redacció de Fulles històriques del Real Monestir de Santa Maria de Pedralbes (1897), una monografia històrica encara avui de referència. La sensibilitat de Sor Eulària pel patrimoni artístic es va manifestar ja abans d'entrar a la clausura del monestir en mostrar la seva oposició pública enfront la restauració de la façana de la catedral de Barcelona. Com a monja clarissa va contribuir especialment a la consciència per a la protecció d'un patrimoni que havia estat testimoni de la vida de la comunitat religiosa. En aquest sentit, va destinar bona part de la seva fortuna personal a la restauració de l'església i diverses dependències del monestir i a la protecció dels béns mobles de la comunitat mitjançant la creació del primer museu del monestir.

La Representació iconogràfica dels imaginaris simbòlics : nacionalismes i republicanismes al segle XIX [Fitxer informàtic] / Gemma Peralta Ruiz ; [dirigida per: Pere Gabriel]
Peralta Ruiz, Gemma


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Gabriel, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2017
1 recurs electrònic (759 p.)
ISBN 9788449073489

En aquesta tesi s'analitzen els imaginaris simbòlics a través de la iconografia de premsa durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya a través d'una triple vessant: la història política i social, la història de la premsa i la història de l'art. Els imaginaris dels republicanismes i de les relacions entre Catalunya i Espanya són els que aquesta tesi intenta desvetllar. Les cultures polítiques configuren corpus simbòlics formats per banderes, himnes, monuments i símbols, entre tants d'altres. La codificació d'un imaginari simbòlic compartit és necessària i evident en qualsevol cultura política, i en aquest cas es tracta en els republicanismes i els nacionalismes, posant atenció en la premsa republicana, progressista i popular del segle XIX. La premsa satírica il·lustrada és el mitjà pel qual veiem quina simbologia s'usava i quin tractament es feia d'elements clau per determinar l'imaginari de cada cultura política: la major o menor presència de l'anticlericalisme, quines commemoracions celebraven, com representaven i jutjaven el moviment obrer i els drets dels treballadors, quins referents ideològics i polítics tenien i reivindicaven o com creien que havien de ser les relacions entre Catalunya i Espanya. El catalanisme és també un element fonamental, treballat amb anterioritat a l'hegemonia d'un catalanisme conservador, en el qual el catalanisme d'esquerres defensà la seva singularitat, els seus referents i mites històrics diferenciats i la llengua. Periodistes i directors de les publicacions emprades, com Josep Roca i Roca, director de La Campana de Gràcia i de L'Esquella de la Torratxa, i Josep Llunas i Pujals, director de La Tramontana, van esdevenir figures de gran influència política, i són exemples de compromís amb el republicanisme, el moviment obrer, el catalanisme o la llibertat de premsa. També la presència i treball de grans il·lustradors com Josep Lluís Pellicer o Tomàs Padró van fer possible que la premsa satírica il·lustrada barcelonina aconseguís un gran nombre de lectors, influís en les seves opinions, i mantingués la línia de les seves referents europees, sobretot les franceses.

Protestes i anàlisis davant la guerra el (1895-1898) : el Federalisme i Pi i Margall / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


En: 007133 Profesor Nazario González : una historia abierta. Barcelona ; Bellaterra : Publicacions de la Universitat de Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona, DL 1998. p. 363-372

[Davant la incertesa: ètica civil republicana] : Ètica republicana avui i història del republicanisme / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


Barcelona : UPEC, DL 2010
20 p. ; 16 cm (Ponències 2009, 21) 
ISBN 9788461419746

El Catalanisme i la cultura federal : història i política del republicanisme popular a Catalunya el segle XIX / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


[Reus] : Fundació Josep Recasens, DL 2007
285 p. ; 23 cm (Fundació d'Estudis Socials Josep Recasens, 15) 
ISBN 9788493592400

Mites republicans : els federals catalans i Pau Claris / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


[Reus] : Centre de Lectura, [2001]
[15] p. ; 22 cm
Separata de: Símbols i mites a l'Espanya contemporània ; 2001, p.87-101.

La Casa de Caritat / Pere Gabriel (coordinació) ; [textos de] Carles Enrech, Jaume Rosell, Carla Garcia Pagès, [et al.] ; Andreu Gabriel (recerca documental i gràfica)



Barcelona : Diputació de Barcelona, 2015
432 p. : il., plan. ; 21 * 21 cm
Referències bibliogràques.
ISBN 9788498037326

"La Casa de Caritat" descriu l'organització i reconstrueix la vida durant els darrers dos segles d'aquesta institució ubicada al barri del Raval barceloní. Explica les argumentacions i les retòriques sobre la pobresa i el servei assistencial al segle xix, i les diferents propostes arquitectòniques que volgueren adaptar-se tant a les noves polítiques socials com a les necessitats dels acollits. Relata el moment de canvi de paràmetres en quant a la voluntat de modernització de la política assistencial i de beneficència que va suposar la Mancomunitat de Catalunya, els anys republicans i l'ensulsiada que representà la derrota davant Franco, i, finalment, el trasllat a la Vall d'Hebron com a sortida a una Casa de Caritat cada cop més envellida i obsoleta. (Editorial).

Manuel de Cabanyes (1808-1833) i el romanticisme català. Una presentació / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 2 (2009) , p. 120-128 : il.

En primer lloc, per tal d'emmarcar quin era el temps i la societat coetània i propera de Manuel de Cabanyes, s'ha intentat una mínima descripció i valoració sobre la situació de Catalunya a finals del segle XVIII i a principis del XX. Qui eren els catalans? La resposta ha procurat complementar unes poques dades estadístiques amb algunes imatges literàries de l'època. Malgrat la caracterització de poble laboriós i industrial, no hi mancarien els contrastos interns i els conflictes socials, en una etapa plena de guerres i violència que afectava la vida més quotidiana de la població. En l'anàlisi del llibre Manuel de Cabanyes i el romanticisme català (1808-1833), hom aplaudeix el seu caràcter multidisciplinari i la perspectiva adoptada, que es centra en una anàlisi suggestiva del món cultural romàntic i el naixent i decisiu paper dels professionals en el mateix. Tot plegat, acarant, la tensió i la compatibilitat que hom establí llavors prop de l'espanyolització i l'afirmació de la peculiaritat catalana, en especial la lingüística.

Associacionisme i vida política a Girona (1875-1931) : dades comarcals [Fitxer informàtic] / M. Àngels Pujol Gonzalo ; [dirigida per: Pere Gabriel i Sivent]
Pujol Gonzalo, M. Àngels


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449048333

LïAssociacionisme a finals del segle XIX i principis del vint a Girona es caracteritza per una gran diversitat. Aquesta tesi doctoral es centra en els diferents tipus d'associació i la seva importància en connexió amb la vida política. Posant un especial èmfasi la manera com organitzaven les seves activitats. Aquest treball d'investigació és el resultat d'una minuciosa recerca de les associacions en els arxius i biblioteques de Madrid, Barcelona o Girona. Però, per tal d'explicar les causes del sorgiment de les associacions a Girona i comarques no es poden ignorar les aportacions des dels àmbits no oficials, com poden ser els diaris de Madrid, Barcelona o Girona i comarques. Els diaris afegeixen quelcom d'informació a la que consta als registres oficials. La manera d'elaborar la classificació de les associacions és complicada. He considerat que per reflectir la seva estructura i manera de funcionar, i desenvolupament era necessari fer-ho, a partir dïaquests tretze tipus d'associacions: associacions benèfiques catòliques, assocs. benèfiques públiques i assistencials; assocs. de socors mutus; assocs. obreres, patronals o mixtes; assocs. culturals, esportives i musicals: assocs. polítiques; assocs. professionals; assocs. educatives i mútues laiques; assocs.cooperatives; assocs. sindicats; assocs. financeres o econòmiques; assocs.comitès i juntes provincials i comarcals; i les associacions no-definides.Aquestes associacions estan formades per socis que gaudeixen dïuns mateixos interessos.Exemples dïaquestes activitats comunes serien, les que inclouen la participació en els diferents tipus d'excursions, esports,banquets, activitats culturals i socialitzants. Per entendre el seu sorgiment és important conèixer el seu context històric on es desenvoluparen. Els anys que inclouen de finals del mil vuit-cents fins el 1923, correspon amb el període restauracionista de l'Estat espanyol, el qual exercí un control sòcio-polític tant en les funcions com en els serveis administratius.

Anarcocomunismo en España (1882-1896) : el grupo de "Gràcia" y sus relaciones internacionales [Fitxer informàtic] / Francisco Fernández Gómez : [dirigida per: Pere Gabriel i Sirvent]
Fernández Gómez, Francisco de Paula


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049651

Tal com apunta el títol d'aquesta tesi, "Anarcocomunisme a Espanya (1882-1896). El grup de "Gràcia" i les seves relacions internacionals", es pretén mostrar la veritable força i rellevància històrica dels primers anarcocomunistes a Espanya. Amb aquesta finalitat s'ha escollit l'exemple del grup de la vila de Gràcia, actualment part de la ciutat de Barcelona com a districte. Aquest grup va ser un dels primers a aparèixer a Espanya i al mateix temps, dels més influents. Des dels orígens del mateix va ajudar a crear un ambient anarcocomunista en el pla barceloní, ben connectat amb la resta de l'estat i amb altres latituds d'Europa, Amèrica i Àfrica. Aquesta tesi analitza la xarxa internacional de contactes del grup i ajuda a entendre l'important paper que va jugar en la circulació d'idees i activistes anarquistes en les dues últimes dècades del segle XIX. Finalment es destaca l'anàlisi concreta de diversos assumptes que van configurar la consolidació i implantació del primer anarquisme comunista, com van ser les seves polèmiques contra el col·lectivisme anarquista, diferents aproximacions estratègiques i organitzatives adoptades, la seva influència en la resta del moviment, els seus punts de vista relacionats amb la violència política, el rol de les dones en el moviment, o petits perfils biogràfics d'alguns dels seus més destacats components.